El nostre secret per evitar la síndrome postvacacional

Per a molts aquesta setmana suposa dir “Adéu” a les vacances i tornar a la feina.
Per a mi fa anys aquest moment era un trauma difícil de superar. Només a força de concentració i de focalitzar-me en el proper pont, em mantenia fora de perill; però des que sóc autònoma visc aquests dies de manera diferent. I no sóc l’única.

Al CREC aquests dies no es respira mal rotllo, ni es veuen cares llargues. Hi ha que porten treballant tot el mes d’agost i tan contents, com si res. Són la mostra vivent que es pot lluitar contra la síndrome postvacacional. Vols saber el nostre secret?

CREC-blog-como-evitar-el-sindrome-post-vacacionalÉs més simple del que sembla. El primer i més important és que el teu treball sigui la teva passió. No és que t’agradi, o que et caiguin bé els teus companys, ha de ser la teva veritable passió. En aquest cas, és tan gran el teu vincle amb el projecte que la línia que divideix els dies festius dels laborables és molt difusa, gairebé inexistent; treballes més al ritme i necessitats del propi projecte que de les estacions marcades al calendari laboral estàndard. Com que no hi ha mai una desconnexió total, no existeix aquesta ruptura que provoca el pànic de la tornada al col·le.

 

És veritat que t’estalvies la síndrome postvacacional però la síndrome de l’autònom 24 hores, no te la treu ningú.

Una altra manera de superar la primera quinzena de setembre és tenir un treball flexible. Aquest tipus de treballs –normalment autònoms- on tu decideixes on i quan. Saber que d’aquí deu dies, quinze o quan estiguis atabalat de la gran ciutat, podràs prendre’t uns dies per sortir sense haver d’esperar religiosament el pont del pilar o, en el pitjor dels casos, a Nadal; ajuda.

Ara que el coworking ha arribat al camp, gràcies a gent amb bones idees com Pandora Hub o Coworkation, podem canviar de coworking per uns dies i treballar des d’una masia amb piscina i envoltada de boscos. S’ha de provar.

El meu tercer aliat per sortir victoriosa contra els mals presagis que posseeixen la meva ment el 31 d’agost és la companyia. No és el mateix tornar a treballar a casa, sola i morta de calor, que al CREC, on tinc molta gent a qui explicar-li les festes del meu poble i a qui fer-li una abraçada (a més d’un aire condicionat que “tira” que no vegis). A dia d’avui som més de 100 coworkers, així que entre que et poses al dia de totes les novetats estivas has estat entretinguda fins a octubre.

Rutines. Una altra de les recomanacions per tolerar la frustració de la tornada al treball és recuperar les rutines, així que no em perdré el vermut mensual amb Moritz que es durà a terme el proper 30 de setembre. Segur que ajuda. Tampoc abandonaré els meus dilluns de Body Combat i els dimecres de natació al nostre centre esportiu col·laborador, Cem Can Ricart. Tot junt em mantindrà, almenys, ben distreta.

Finalment, i per a casos especialment complicats, ens guardem un as a la màniga. Anar a poc a poc i mantenir-se relaxat és gairebé un tòpic, però és cert que si el treball arriba de cop al setembre és millor si ens organitzem per anar augmentant l’activitat de manera gradual perquè faci menys mal. Però si fa mal, recorda que tenim una sala de teràpies on la Noemí aconsegueix que t’oblidis de tot a cop de massatge relaxant de 30 minuts. Truca, demana hora i digues adéu a la síndrome que més et molesti.

 

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

 

Autor-blog-CREC-Marta-Vazquez

Marta Vázquez

– COMUNICACIÓ I MARKETING –

Vaig descobrir el poder del coworking i em vaig fer autònoma. Ara dono veu al CREC, perquè algú havia d’explicar-li-ho al món.

Marta Vázquez

martavazquez@crec.cc
No Comments

Post a Comment