Què significa el coworking de retorn social?

Actualitzat el 15/10/2019

El coworking de retorn social és una variant del coworking que es caracteritza per la seva implicació en l’impuls de projectes de valor social. Aquest nou model de coworking ha sorgit en els últims anys a partir del creixent auge del coworking tant a Barcelona com en tot el món. Actualment associat al model públic, explicarem aquí en què consisteix, com va sorgir i en quin punt es troba en el seu desenvolupament.

El talent dels coworkers al servei dels ciutadans

Per explicar de la millor manera possible què és, hem de partir del que considerem que és coworking. A CREC, ens basem en la definició de Marc Navarro, un dels nostres primers community builders, presentada en la CWSC 2016: “Coworking és un espai de treball compartit a on el gestor aporta valor a la comunitat”.

Un coworking de retorn social, per ser-ho, ha de complir primer aquesta màxima. És a dir, ser un espai de treball compartit entre professionals, empreses i/o entitats en el que la principal missió dels community builders és facilitar el seu treball, connectar-los amb altres coworkers o iniciatives externes i preocupar-se dia a dia del seu benestar en l’espai.

Que els diferencia llavors dels espais “clàssics” de coworking? Fonamentalment que els coworkers allotjats en aquest tipus de coworking social, sí o sí, tenen la voluntat d’aportar el seu talent i la seva experiència professional per ajudar als ciutadans d’un entorn. Ho fan directament o mitjançant aquells agents actius dins d’una comunitat, és a dir, entitats, associacions, escoles, centres de salut, centres cívics o culturals, etc.

Aquesta aportació dels coworkers pot tenir diferents motivacions: Una voluntat social, l’oportunitat de donar-se a conèixer o la possibilitat de ser subvencionats tant el seu projecte com el mateix espai de coworking.

 

L’origen del Coworking de retorn social

 

El desembre del 2015, el Districte de Sant Andreu va contactar amb nosaltres per plantejar-nos una proposta de coworking en uns locals en desús ubicats en el barri de Baró de Viver. Aquests espais abandonats tenien la finalitat de desenvolupar el teixit empresarial de la zona i aportar seguretat als veïns.

La nostra proposta vas ser fer un gir al concepte de coworking que havíem creat fins aquest moment, associant la nostra experiència en la creació i gestió de comunitats amb aquest valor social. Així va néixer Sinèrgics, fins on coneixem, el primer coworking de retorn social. Els objectius que teníem amb aquest ambiciós projecte eren les següents:

• Reformar aquests locals donant una nova cara aquesta zona i augmentant la sensació de seguretat per part dels veïns.

• Atreure professionals a un barri allunyat del centre de Barcelona de la millor manera que creiem que es pot fer, fent coworking.

• Complir la màxima de què si aquests coworkers reben un suport mitjançant diners públics, han de tornar aquest suport als ciutadans a partir del seu talent.

 

Després d’un any, és un orgull haver fet realitat aquesta proposta gràcies a l’esperit innovador i professional de l’Ajuntament de Barcelona. Al llarg d’aquest temps, són moltes les ciutats interessades en el funcionament de Sinèrgics que estan plantejant o iniciant projectes similars.

 

Característiques del Coworking de retorn social

 

Des del nostre punt de vista, un coworking serà de retorn social si es compleix els següents criteris:

1. Fer coworking i, encara que soni evident, sabem per la nostra experiència que aquest concepte s’ha generalitzat incloent les versions més modernes (i no tant) de les oficines compartides o els business center. Són alternatives molt viables i respectables però, per nosaltres, no són coworking.

Coworking és tenir uns community builders que vetllen cada dia per l’estat i els interessos dels seus coworkers, que comparteixen el seu dia a dia i estan disponibles per a ells, que generen una comunitat que col·labora personal i professionalment i que ofereix espais i dinàmiques per seguir creixent.

2. Crear una comunitat de coworkers implicats amb la societat. El perfil dels coworkers que podem trobar és molt divers però tots tenen alguna cosa en comú: les ganes de poder aportar als ciutadans el seu coneixement. Seria normal pensar, i en part és així, que trobarem aquí emprenedors que inicien el seu projecte i que mitjançant aquest model, poden iniciar-se en un coworking reduint les seves costes, adquirint experiència i donant-se a conèixer, però també trobem gent consolidada amb voluntat d’associar-se en projectes socials.

3. Fer el projecte sostenible. Ser capaç de convertir un projecte de coworking amb implicacions socials en un projecte sostenible és tot un repte.

 

 

Després de l’èxit de Sinèrgics, es va apostar per un segon espai de coworking de retorn social a Barcelona. Es tracta de La Clota Cotreball, un centre situat al Districte d’Horta-Guinardó que es va posar en marxa durant el 2019. Té també com a objectiu la dinamització del barri, la lluita contra l’atur i el suport als emprenedors que vulguin causar un impacte positiu al seu entorn.

Fins ara, les iniciatives com Sinèrgics o La Clota, que han aconseguit ser sostenibles, són de caràcter públic. La qual cosa és a la vegada totalment lògic. Un projecte social en el qual es dóna suport a professionals i/o emprenedors, revitalitza una zona i dóna un servei als ciutadans, és un projecte de caràcter públic; motiu pel qual entenem que siguin subvencionats pels agents públics en general. Però ¿pot un espai privat fer alguna cosa semblant? Per poder, es pot; i, a vegades, aquesta implicació social es genera de forma indirecta, però és difícil fer-la sostenible quan no és l’objectiu principal.

Compartim aquí un vídeo animació que s’ha dut a terme a Sinèrgics amb la col·laboració dels seus coworkers a on s’expliquen de manera clara i senzilla la seva funció com a coworking.