La pandèmia ens ha sacsejat a tots. I ens canviarà per sempre. Segurament no serem ni millors ni pitjors persones, però molts dels nostres hàbits i valors no tornaran a ser com abans. Ni en l’àmbit personal ni en el laboral. El món ja mai tornarà tal i com el coneixíem… O, si més no, així hauria de ser per en Roman Calavera, CEO de CREC Coworking Barcelona i Sabadell.

Per a ell, tornar enrere no és una opció. De fet, és gairebé un assumpte a vida o mort. I per això, té totes les mirades posades en el futur. L’hem entrevistat per saber com està vivint la pandèmia, com ha canviat la seva manera de ser i quin paper tindrà el coworking per a les properes generacions.

 

Fotografies de Nicola Mesken

 

Com viu un emprenedor com tu la situació de la COVID-19?

 

La situació és complicadíssima. Vivim una pandèmia, i hem de gestionar aquesta realitat amb un esperit positiu. A part de la problemàtica, jo veig una gran oportunitat. Una oportunitat per a canviar grans esquemes i valors, potenciar el teletreball, canviar les formes de relacionar-nos, replantejar la sostenibilitat… Hi ha molts conceptes nous o que ja hi eren que han guanyat protagonisme. Han arribat per quedar-se. I ara hem de trobar la manera de trobar àmbits molt més humans.

 

Com creus que ho has gestionat amb l’equip de CREC Coworking?

 

Crec que ho hem entomat força bé. De seguida vam tenir clar que no es podíem asseure a veure l’impacte. Havíem de caminar mentre la crisi impactava. Pensar nous escenaris, saber què volem fer de nou als nostres espais i com volem que siguin. Ara mateix ningú té cap resposta per al futur. Però la part bona és que no hi ha cap solució impossible. I a CREC sempre hem tingut aquesta dinàmica en ment.

 

Quin és el canvi més gran que notes a CREC Coworking des del mes de març fins ara?

 

El més evident són les mesures sanitàries del protocol CREC Care. Però lògicament, veig un canvi psicològic molt gran en els coworkers. La manca d’estar a prop, d’emocionalitat, la pèrdua de les trobades socials… Ara mateix no es pot tenir. Però hem de pensar en les oportunitats per tornar a ser propers i emocionals d’una manera diferent.

 

“CREC Coworking no ha d’adaptar-se al canvi: CREC Coworking ha de liderar el canvi”

 

I aquest impacte psicològic com creus que afectarà a la manera de treballar dels coworkers i Community Builders?

 

Penso que la gent sap perfectament el que hi ha. Hem passat la fase de dol i ara toca la fase de moure’s. Les empreses que s’han quedat sense negoci han de tornar a tenir-lo. Les empreses que l’han tingut han de veure com canalitzar l’èxit. Veurem en quina situació queden les oficines que no aporten un valor humà més enllà de l’espai i com els empresaris adeqüen les formes de teletreball dels seus empleats.

Crec que el gran canvi de mentalitat es pot produir amb la regla dels 15 minuts: Que cada persona pugui construir un model de vida sostenible i saludable en què la feina, l’escola, l’oci, l’activitat física… Es trobi a uns 15 minuts de distància. Afavorir desplaçaments més sostenibles a peu, en bicicleta… Això significarà ser més verds i, per tant, la gent serà més feliç. És la moralina que hem de treure: Passar aquest tràngol per viure molt millor en un futur immediat.

 

I per tant, com creus que ha d’adaptar-se CREC Coworking a aquest canvi?

 

CREC Coworking no s’ha d’adaptar al canvi: CREC Coworking ha de liderar el canvi. No som un espai de lloguer de taules. Som un espai que convida a noves formes de tractar negocis i persones. No hi ha límits per a la creativitat i la innovació. Partim de les filosofies de sinergies, de col·laboració, de portes obertes a nous projectes… I això permet un lideratge capital en aquests moments.

 

Pot ser que, en certa manera, els CRECWorkers ja s’haguessin anticipat a un canvi de mentalitat?

Penso que CREC ja va néixer fa 7 anys en aquesta línea. Sabíem que era una bona solució per als autònoms i les empreses poder instal·lar-se en un coworking, un espai on coincideixen projectes de tota mena i de totes les edats i on cadascú es pot organitzar la seva manera de treballar. I la base del futur és seguir canviant la mentalitat de la gent que encara no ha descobert el potencial del coworking.

Volem conèixer tots aquells treballadors que potser s’han desviat del seu camí, i també aquells joves que encara no han ni començat el seu camí. Hem de fer-los propostes gairebé “punks” perquè s’atreveixin a donar un pas endavant.

 

 

“Un més un ja no sumen dos. No sumem persones, sinó esforços”

 

I per què des del principi ha estat tan important crear col·laboracions?

 

Perquè ara mateix, un més un ja no sumen dos. No sumem persones, sino la suma d’esforços. Unim la creativitat, l’embranzida, la motivació cap a un mateix i cap als altres… I a CREC Coworking volem vehicular aquesta suma de talent.

 

Una de las principals novetats post-confinament és CREC Care. Què n’esperes d’ell?

 

Sense dubte és més que un protocol. És una filosofia que ha vingut per quedar-se. Quan acabi la pandèmia, CREC Care no deixarà d’existir perquè no són només mesures sanitàries: Són mesures sociològiques. Tots volem treballar en un entorn segur, que ens faci sentir bé, i això no només és important des del punt de vista de protegir-se de la COVID-19, sinó també per guanyar en benestar emocional quan hagi acabat.

 

Quin altre projecte de futur creus que arribarà per quedar-se?

 

Estem treballant en CREC Clúster, un projecte que vol portar CREC Connect un pas més enllà. Volem que els coworkers no només aportin a la societat de manera individual, sinó que connectin amb l’entorn i formin un gran col·lectiu amb molt de valor afegit.

 

Parlant de conceptes de futur… Per què la sostenibilitat és i serà un valor clau?

 

Per dues raons. La primera és molt senzilla: perquè no hi ha més remei. El món, o es sostenible o no serà. I a tots ens agrada pertànyer a aquest món. I la segona és que donarà una qualitat de vida molt més alta. Si els desplaçaments són més curts i nets, això implicarà una millora molt gran.

En això, sempre penso en l’economista Jeremy Rifkin i explica que “el món serà el que la massa vulgui”. Però no es refereix a una massa com una acumulació de gent, sinó gent que no para de pensar. La suma de moltes diferències, de persones que tenen cadascuna un criteri i n’aconsegueixen formar un de sol. I aquest criteri ha de ser el de globalitat i, per tant, de sostenibilitat.

 

“O caminem, o morim. I en els pitjors moments és quan ha de sortir el millor de cadascú”

 

I què passaria si tornem a la realitat prèvia a la pandèmia?

 

Bé, és que el gran problema no és la pandèmia. Això és un sotrac. El problema serà justament voler tornar a portar el món com el coneixíem abans. Aquesta crisi serà un joc de nens si, per exemple, esclata el canvi climàtic.

Tots ens hem posat en alerta amb la COVID-19, i ha de servir per aprendre què fem amb un món que, com ha quedat demostrat, no funcionava correctament. Què fem amb la sostenibilitat que comentàvem abans, amb l’esgotament de recursos… Aquests són els grans reptes i no podem mirar més enrere. O caminem, o morim. I en els pitjors moments és quan ha de sortir el millor de cadascú.

 

El coworking va néixer a partir de la darrera crisi econòmica. Creus que ara també està davant d’una gran oportunitat?

 

I tant. L’oportunitat és magnífica. I ho és també per dos motius: Perquè la gent necessita sentir-se connectada amb un entorn de col·laboració i perquè és necessari repensar tots els models de negoci. Ja no calen tants metres quadrats, ja no cal fer un horari fixe, ja no cal que coincideixin tots els treballadors a la vegada…

El coworking ha de ser la millor opció per a tothom. I també per a un sector molt important de la població: La gent jove i els infants. Ells han de créixer sabent que el futur ja no és quelcom tradicional com el que hem viscut fins ara. El futur és conciliar la vida laboral i personal i fer créixer les idees gràcies a conèixer altra gent.

 

 

“El món ens ha donat l’oportunitat, a tots, de començar de nou. I en això som uns afortunats”

 

I per acabar: Com penses que ha canviat Roman Calavera amb aquesta situació?

 

Jo noto que he canviat moltíssim perquè he viscut un impacte emocional molt fort. M’he repensat a mi mateix, he revisat els meus valors… I he passat per diferents estats d’ànim. Primer, vaig tenir una època de molta frustració amb la societat perquè no entenia com la gent seguia tenint la mateixa conducta. Però ara ho visc amb motivació perquè cada vegada hi ha més gent canviant de mentalitat. Cada cop hi ha més persones que estan “tornant a néixer”, que ha eliminat el seu jo interior per donar pas a un altre de nou. Ara, podem deixar enrere la nostra motxilla. El món ens ha donat l’oportunitat, a tots, de començar de nou. I en això som uns afortunats.