Recordo perfectamente el dia que em vaig adonar de que treballar des de casa no funcionaria. Va ser el 27 de novembre de 2013.

Tanit @tanitpt · Nov 27:  Clàssics de Barcelona: que faci més fred dintre de casa que fora. Avui mínimes anuals al #Raval #heatingisoverreated #vivintallímit

Com estava determinada a treballar des de casa, vaig aguantar amb això l’hivern, però en realitat la jornada laboral solia ser era avorrida. Vuit hores que equivalien a solitud i manca d’espai.

Un dia passejant pel barri de Poble-Sec vaig veure una porta que em cridà l’atenció. No per la porta en si, sinó pel contrast amb el carrer on es trobava. En un carrer aparentment anodí, era transparent i a l’entrada tenien uns fullets on posava “CREC. Centre de Recursos per a Emprenedors i Ciutadans”. Em va agradar aquesta idea.

Vaig continuar treballant a la meva cova del Raval. I un dia em vaig adonar que passar així els dies no tenia sentit. Va ser llavors quan em vaig recordar d’aquella porta i el fullet, que seguia ficat dintre el llibre de gramàtica de francès. Vaig recórrer una vegada més a Twitter per expressar els meus dubtes existencials:

Tanit @tanitpt  May 12: @CRECbcn puc venir-vos a visitar una tarda per veure les vostres instal·lacions?

La resposta va arribar de seguida:

Crec @CRECbcn: I tant @taaniitt! Pots vindre quan vulguis de 8 a 22h de dilluns a divendres. Aqui t’esperem!

Tanit ‏@tanitpt  May 12 :  @CRECbcn gràcies per la resposta! perfecte, doncs passaré aquesta setmana!

Als tres dies, ja havia portat tots els meus trastos del Raval i estava instal·lada al CREC…

El meu primer dia al CREC

Tanit  | Crecworker

…