Els 5 “jo mai” d’una crecworker
“Mai diguis: “D’aquesta aigua no en beuré“, ni “este cura no es mi padre”. ¡Quina raó té aquest refrany! La de vegades que diem NO a quelcom i hi acabem caient, ¿veritat? Com a mínim a mi em passa molt sovint.
Els meus últims i més destacats “jo mai” són:
1.- Jo mai aniré a un gimnàs.-
Mai ho vaig entendre. Em semblava que per fer abdominals, et quedes a casa. I per córrer, al carrer. A més, tenia una visió de pel·lícula de la gent que va a un gym: nois musculosos y noies esculturals que van a lluir-se.
ZASCA! Convençuda per la meva amiga Belén, vaig decidir-me a anar-hi un dia per veure’n el panorama i em va convèncer des del primer moment. Em vaig trobar molt a gust suant a base de bé en un lloc on hi havia moltes màquines estranyes i ple de gent de totes les edats, tipus i agilitats fent els seus exercicis. I si, es més còmode passar-se 20 minuts corrent damunt la cinta que anar per Barcelona driblant semàfors.
2.- Jo mai veuré Joc de Trons.-
Una sèrie que transcorre a l’època medieval (més o menys), amb gent que es baralla, dracs i sang a dojo. Ho tenia tot perquè amb només escoltar “Joc de Trons”, jo digués molt convençuda: “Uy! En ma vida se’m passarà pel cap de veure-la!”
ZASCA! Una casualitat de la vida em va fer veure’n el primer capítol. La meva, molt desenvolupada, vena friki va fer la resta. Em vaig enganxar fins a tal punt, que en pocs dies ja n’havia vist 4 temporades. Ara compto les hores perquè comenci la 5 (i prego perquè ningú mati al “petit monstre”!).
3.- Jo mai m’aficionaré al menjar bio.-
Aquest ‘jo mai’ te la seva raó de ser. Viure 25 anys en llocs on la verdura y fruita que menges va directa del camp a la taula, fa molt. Em semblava que posar una etiqueta de ‘bio’ s’havia inventat per cobrar el doble per un producte.
Fins que no em vaig traslladar a la ‘gran ciutat’ i vaig començar a comprar aquells succedanis de fruita i verdures a granel al supermercat, no vaig valorar realment el que havia estat menjant tota la meva vida: tomàquets saborosos, enciams verds cruixents, taronges amb molt suc i gust i albergínies que no és fan malbé al segon dia de tenir-les al rebost. I, a més, tot a l’abast de qualsevol butxaca.
ZASCA! M’he aficionat a les fruites i verdures bio i al menjar ecològic en general. I cada cop més, m’agrada menjar als llocs on fan servir aquest tipus d’aliments. Sóc fan declarada de les cremes de verdures dels nostres veïns del Seco. I de les “piadinas”. I de les hamburgueses. I de les patates que acompanyen a les hamburgueses!
4.- Jo mai treballaré en un coworking.-
Quan varen començar a donar-se a conèixer a Barcelona els centres d’aquest tipus, pensava “Ups! Quina mala idea, això no té futur. ¿Qui amb dos dits de front voldria compartir espai? Amb el bé que es treballa sola des del teu despatx”.
ZASCA! Vaig provar, per casualitat, això de treballar en un coworking i ara no em treuen del CREC ni amb aigua calenta!. Per mi, que quan no treballo sola ho faig envoltada d’advocats en ambients molt seriosos (més aviat avorrits), em sembla una meravella treballar cada dia junt amb el programador Fabio, prendre’m un cafè amb la generadora de continguts Teresa, saludar a la meva traductora favorita Begoña o riure una estona amb en Vicenç, l’ únic andragog que conec.
5.- Jo mai tornaré a dir “jo mai”.-
Ja us explicaré quant aguanto 😉
¿I vosaltres? ¿M’expliqueu els vostres “jo mai”?
No Comments