Els nous reptes de les startups

Diuen que l’ascensor a l’èxit està espatllat, que s’ha de pujar per les escales i a més d’una en una. Vol dir això que cada pas és un petit triomf, que malgrat la meta estigui força llunyana, la satisfacció rau en fer camí malgrat les adversitats. Les startups venen amb la força ,la determinació i la il•lusió de sèrie, no cal demanar el que ja estan més que sobrats. El desgast vindrà a l’hora que l’esperat èxit sigui cada dia una mica més esperat. Cal situar-se, ressituar-se, inventar-se i re-inventar-se i així, fer d’aquest bucle patent per continuar.

Pensar en gran per actuar a petita escala, la nova tendència ens porta a focalitzar els nous mercats no a l’altra costat del mon si no a l’altra costat del carrer, el que Bruce Nussbaum anomena “the indie capitalism“. Inevitablement hem de ser profetes a casa nostra.
Realment CREC que la veritable viabilitat dels nous projectes es basa en aprofitar les oportunitats, aquelles que passen per explotar el tarannà social, el cos a cos, l’empatia. En un món infinitament interconnectat, els nous clients s’han de guanyar oferint allò que ningú més pot aportar: la coneixença, la confiança, la qualitat, la personalització i més diria, la individualització.

La nova marca del les startups potser significa produir menys però amb altíssima qualitat, dissenyar productes o projectes amb i per la comunitat, basar-se en aspectes tangibles, intentar resoldre problemes locals, fomentar la genuïnitat, destacar valors, fer que allò nostre es pugui tocar, olorar, fer saber de què i com està fet….
Aquests son els esglaons que s’han de pujar, sense renunciar als recursos que el segle XXI ens ofereix a la mà, per exemple les plataformes de disseny obert (The open source design), comunitats que comparteixen projectes i els optimitzen a favor de tothom.

Recursos globalitzats i projectes localitzats potser son les dues peces que havíem perdut del maleït ascensor…

Roman Calavera | Gerent Club Lleuresport