La importància del community builder: Així ho viu la Carmina Banchs

Sempre expliquem que la filosofia de CREC es basa en considerar les persones com el valor més important de la nostra feina. I la community builder que exemplifica a la perfecció aquests valors és la Carmina Banchs. Sempre preparada per escoltar tots els coworkers i aconsellar-los de la millor manera possible, s’ha convertit en imprescindible després de més d’un any amb nosaltres. Si falta una setmana, tothom pregunta per ella. És per això que entre l’equip de CREC s’ha guanyat a pols l’afectuós sobrenom de community builder “Teletubbie”.

 

 

“Per a mi, la figura del community builder representa un factor sovint menyspreat per les empreses: el factor humà”

 

Apassionada per mons tan diferents com l’art i els avions, la Carmina sempre ha tingut debilitat per les relacions entre persones: “Per a mi, la figura del community builder representa un factor sovint menyspreat per les empreses: el factor humà”. Per això, de la seva feina destaca que “es tracta d’una professió molt social. Tinc l’oportunitat de crear un munt de noves relacions professionals i, en molts casos, d’amistat”.

Malgrat tots compartim aquesta vocació per atendre sempre la gent i crear noves sinèrgies, cada community builder es distingeix per alguna cosa en especial. En Carles López, per exemple, destaca la seva capacitat per mirar de trobar solucions al que calgui, encara que no estiguin a la seva mà. La Carmina, per la seva part, afirma el següent: “Sóc la Teletubbie per alguna cosa! No puc evitar empatitzar molt amb tots els coworkers. M’interesso sempre per les seves històries, i és fàcil crear un vincle de confiança amb mi”.

 

 

“Nosaltres sempre som allà perquè tot funcioni. Els coworkers han d’oblidar la gestió de l’espai i centrar-se en els seus projectes”

 

Per això, creu que un coworker espera d’ella rebre un cop de mà en tot el què faci falta: “Nosaltres sempre diem que som allà per fer que tot funcioni. Els coworkers han d’oblidar-se de la gestió de l’espai i centrar-se en els seus projectes. A més, em fa molta il·lusió quan algun d’ells s’acosta i em demana un minut per explicar el que necessita o xerrar una mica. Penso que això vol dir que estem creant l’atmosfera adecuada de professionalitat però també de proximitat que els fa sentir la llibertat i la confiança de fer-ho”.

Una connexió creada per ella que reflecteix a la perfecció aquest ambient col·laboratiu és la de l’equip de The Left Bit amb en Pablo Gómez, director de Waltex. En un moment de col·lapse, l’ordinador d’en Pablo es va espatllar amb totes les seves dades dins. La Carmina, en confiança, li va comentar a l’Enrique Álvarez per veure si hi podien fer alguna cosa. Sense cap compromís, l’equip de The Left Bit va aconseguir salvar la majoria de dades del seu disc dur. “D’aquesta connexió, em quedo amb la relació que van crear entre ells: No li van cobrar el servei i en Pablo, per agrair-ho, els va fer un logo nou i els va regalar una caixa molt maca de fusta per guardar les cerveses”, explica la nostra community builders.

Per la Carmina, hi ha un altre factor que ajuda a crear un clima de treball encara més favorable: el nostre caràcter pet friendly. “Crec que hem de normalitzar la presència dels animals al lloc de feina. Sempre que al CREC hi ha hagut algun gos, ens ho hem passat molt bé amb ell i no ha molestat en res la resta de coworkers. Per això, nosaltres sempre diem el mateix: Si el teu company pelut és educat, al CREC és benvingut!”. La Tormenta, el gos dels excoworkers Candela Grizutti i Adrián Santelices, és un dels seus preferits: “Era com un petit cotó fluix amb potes… No l’oblidaré mai!”

 

 

“Uns excoworkers ens van dir que CREC formava part de la seva petita història, i aquests detalls t’omplen com a persona”

 

Precisament, un dels equips que es va guanyar l’afecte dels community builders del CREC ho va fer, en part, per la companyia de la Trufa, el gosset de Tic Taste. La Carmina recorda amb molt d’apreci el seu pas per aquí: “Van entrar per uns mesos per enllestir la inauguració del seu restaurant. De seguida vam tenir una gran connexió, i quan van obrir m’hi van convidar. Em va fer molta il·lusió veure’ls i gaudir d’un menjar saludable espectacular! En un moment de nostàlgia em van dir que el CREC formava part de la petita història del seu negoci, i això ho trobo maquíssim! Són detalls que t’omplen com a persona”.