La teva idea és important, però no tant com creus – Josep Darnés
Diuen que l’emprenedor normal s’obsessiona amb els diners i que l’emprenedor brillant s’obsessiona en tres aspectes: aportar valor, ser disruptiu i dormir bé per les nits. “Show me the money!”. Aquella famosa frase que no para de repetir-li el personatge de Tom Cruise al de Cuba Gooding Jr. a la pel·lícula Jerry Maguire (Cameron Crowe, 1996), podria ser el mantra per a la majoria d’emprenedors que, obsessionats amb la subsistència, aspiren a veure diners el més aviat possible. A causa d’aquesta pressa, un emprenedor bastant conegut de Barcelona em va dir un dia: “Josep, emprendre és un esport de rics”.
De fet, si atenem a les estadístiques, el normal d’emprendre no és l’èxit, sinó el fracàs. I és que així ho mostren: El 90% de les startups fracassen a EEUU i crec que no estem tan lluny d’això a casa nostra. Emprendre no és només muntar una startup -que té unes característiques de context i creixement determinades-, però aquestes són l’exemple que una visió a curt termini a l’hora d’emprendre no és una bona companya de viatge.
Fotografia de UK Essay
Les veritables claus perquè una startup funcioni
Aleshores, quins són els factors més importants per a determinar l’èxit a l’hora d’emprendre? Bill Gross, emprenedor i fundador de l’incubadora Idealab, volia descobrir què era el que feia triomfar les startups. Per això, va analitzar de manera sistemàtica en 200 startups amb diferents nivell d’èxit, quins havien estat els factors (reals) que més havien influït a l’èxit d’aquestes. I els resultats van ser, com a mínim, sorprenents.
“El factor més important: estar al lloc adient en el moment adient”
El primer factor era encertar en el timing, és a dir, “estar al lloc adient en l’instant adient“. Aquell moment oportú, una finestra d’oportunitat que s’obre i… Bingo! Aquí factors com el coneixement del mercat, la intuïció, l’atzar o l’alineació dels astres poden jugar un paper fonamental, ja que com es pot saber si és el moment indicat? Era Whatsapp millor que els seus adversaris Telegram o Kik? O Facebook millor que altres xarxes socials que van aparèixer a posteriori? Segurament no, però ambdues van encertar en el moment”, fet que es coneix com a finestra d’oportunitat. Aquesta, apareix i desapareix al món digitalitzat cada vegada a una major velocitat. De vegades es tracta de ser els primers, però en molts casos no és això.
Gross posa l’exemple d’Airbnb. Aquesta va sorgir en el moment àlgid del recés econòmic, coincidint amb el moment en què més persones necessitaven diners extres i estaven disposades a llogar les parts infrautilitzades de les seves cases, que en època de bonança no haurien llogat. O Uber, que va encertar just el moment que hi havia persones que van veure l’oportunitat de guanyar uns diners extra fent de xofer per a altres. Així, es van adonar que el seu cotxe estava aturat un 95% del temps.
En canvi, Gross lamenta que la seva acceleradora va intentar llençar una plataforma de vídeo en streaming massa aviat: l’ample de banda i els còdecs de vídeo no eren els adients encara. Dos anys després, quan ja existia la tecnologia adequada, tres joves empleats de Paypal van llançar una plataforma anomenada YouTube. Ells sí que van encertar amb la finestra d’oportunitat i la seva empresa va ser comprada dos anys després per Google a canvi d’1.65 bilions de dòlars.
“La bona idea és una condició necessària, però no suficient”
En segon lloc, Gross va obtindre que entre els factors d’èxit estava encertar l’equip humà, així com els processos d’execució i la qualitat de la plataforma, que sostenen tot el seu funcionament. Sense persones no hi ha empreses. Sembla lògic, no? En tercer lloc, estava el fet de trobar una idea trencadora de veritat. Això ja és més sorprenent i es podria creure que tenir “aquesta idea” és el més important. I és veritat, però només en part: la bona idea és una condició necessària, però no suficient. Com hem vist, si aquesta idea no apareix en el moment oportú, per genial que sigui, tindrà poques possibilitats de triomfar. I si la teva idea és genial però o bé no disposa de les persones adequades o no actues en la direcció correcta, la teva “gran idea” se n’anirà en orris en menys temps del què creus.
En quarta posició està el model de negoci, que com diu Gross no és tan important ja que moltes empreses neixen sense model de negoci i aquest es va constituint a mesura que el client va demanant. O encara que se’n tingui un, és molt habitual -i fins i tot necessari- anar pivotant de model a mesura que coneixem més a qui va dirigit el nostre producte.
“L’ego és l’aliat més gran de l’emprenedor, però a la vegada pot ser el seu pitjor enemic”
I per últim, molt per sota de totes les demés, apareix el finançament. De fet, tal i com conclou Gross, si en gran mesura els altres factors s’encerten i hi ha tracció, és relativament fàcil trobar finançament a dia d’avui. Que el finançament estigui en últim lloc hauria de fer-te pensar: si com a emprenedor vas d’esdeveniment a esdeveniment, oferint part del pastís a inversors que oloren la sang a kilòmetres, deixant anar el teu pitch a qualsevol que tingui un parell de minuts i pateixes insomni obsessionat amb aquella primera ronda que et permetrà pagar el lloguer del coworking i les nòmines dels propers sis mesos… Compte, és probable que hagis perdut el focus d’allò més important i has de disposar d’un temps en què els diners no siguin el més rellevant.
L’ego és el major aliat de l’emprenedor, però a la vegada pot ser el seu pitjor enemic. Enamorar-se excessivament de la pròpia idea, del fet de convertir-se en emprenedor o obsessionar-se a aconseguir el finançament pot fer perdre perspectiva de what matters most. La realitat sempre s’acaba imposant i, com hem vist, els mecanismes cap a l’èxit són els descrits per Gross, no tant en la genialitat de la teva idea. Tal i com avisa en Ryan Smith, fundador i CEO de Qualtrics: “Has d’estar 10 anys fent boostraping abans de donar pitches a inversors”. Potser ara s’entén millor la frase del meu amic: “Emprendre és un esport de rics”.
1 Comment