Roman, CEO de CREC: “En 2 anys, el món no s’assemblarà gens a l’actual

Quan el coworking era encara un món gairebé desconegut per a la ciutat de Barcelona, en Roman Calavera, CEO de CREC, ja el trobava imprescindible. Poder sortir del despatx de casa per entrar a treballar en un entorn de professionals connectats entre ells li semblava una evolució inevitable. I així ha estat. Ara bé, el seu model es basa en una idea fonamental: el més important són les persones. I per això, va crear dos espais de coworking a Barcelona de la mà d’un equip de Community Builders. El 2012, va començar la seva aventura amb la inauguració de CREC Poble Sec i, gràcies al bon acolliment entre els seus coworkers, va obrir CREC Eixample el 2016. Aquest any, en Roman va decidir donar un pas més enllà: Obrir el tercer CREC a Sabadell. “El coworking ha de ser una opció per tothom, no només a les grans ciutats”.

 

Imatges de Vera García

 

Vas apostar pel CREC quan el coworking encara era molt desconegut a casa nostra. Per què ho vas fer?

 

La meva aposta no va ser només pel coworking. La meva aposta va ser crear un concepte de comunitat coordinada, trobar elements comuns que generessin connexions de valor en un mateix espai. La idea disruptiva del coworking va venir després. La meva primera idea va ser canviar la manera de fer les coses. Bàsicament el concepte de coworking va sortir a l’hora de focalitzar-ho en un model de negoci i de treball, la via per experimentar coses noves. I es va produir també investigant què feien altres països. El concepte que més em va agradar i al què m’encantaria assemblar-me és al del concepte canadenc CSI. Tenen una visió molt interessant de coworking, amb el lema “Volem canviar el món” al capdavant, i va ser un model molt inspirador. Vaig beure dels models anglosaxons, però el Canadà sempre ha estat el meu ideal.

 

“La figura dels Community Builders ens diferencia de la resta. Per això som més que un coworking”

 

A dia d’avui, el més important a CREC són les relacions que es creen entre persones. Per què creus que ha de ser així i quin paper hi juguen els community builders?

 

Perquè sense aquesta figura, el nostre model de treball no tindria cap sentit. Nosaltres som capaços d’aplicar el nostre ‘know how’ a l’hora de connectar persones amb un gran valor afegit, i això és el factor que ens diferencia de la resta. Per això crec que som més que coworking. A part d’un espai, oferim un servei de qualitat en un entorn totalment lliure, on cada coworker es pugui sentir a gust treballant i pugui crear les seves relacions de manera espontània. Però sempre amb un seguiment estratègic dels community builders per ajudar-lo a que les seves connexions es produeixin.

 

Fa uns anys, el coworking no era un sistema de treball tan important com ara. Per què vas pensar que tindria èxit?

 

Perquè el món anava cap aquí. La gent va començar a pensar: “no siguem rucs i busquem altres solucions que no havíem cercat mai”. I molts autors que m’agrada seguir anaven en aquesta línia. Apuntaven que al món no hi hauria una gran revolució global, sinó la conglomeració de milions de petites revolucions individuals que es fan imparables. La gent s’organitza, té idees, vol canviar coses… I la suma de tot això no hi ha cap poder que ho pugui aturar.

 

De fet, tu ets un exemple de persona que viu una revolució personal, ja que com tots els coworkers ets també un emprenedor. Què et va portar a ser-ho?

 

Jo portava molts anys a Club Lleuresport centrat en la gestió de centres cívics de Barcelona, i allà ja teníem una mentalitat disruptiva en la nostra manera de treballar. Per això, impulsar CREC va ser un pas molt important. Vam demostrar que una forma de treball més empàtic i amb les relacions entre persones en el focus era beneficiosa per a tothom. Així, abans de donar pas a CREC amb l’objectiu de canviar una mica el món, vaig haver de canviar jo mateix, perquè sinó seria inviable.

 

Què aconsellaries a un emprenedor?

 

Li diria que s’ho cregui, que tingui clar que només podrà canviar el món si canvia ell mateix. Ha d’escoltar les opinions dels altres, però que no assumeixi com a veritat tot el que li diguin. És important tenir-ho en compte, però encara és més important fugir de tota aquella gent que s’apunta un “ja t’ho vaig dir”. Això és massa fàcil. Tota aquella gent que quan veu que un emprenedor no se’n surt li diu “ja t’ho vaig dir”, té l’opinió més còmode del món. El què no saben és que aquell emprenedor s’haurà endut una experiència, haurà recorregut el camí… I això en el futur li serà clau. Si només entenem l’èxit com poder viure de manera estable amb el teu negoci, aleshores és molt més complicat. La gent que crea un nou model de fer les coses, que descobreix noves maneres de relacionar-se, que trenca amb l’establert… Ja està tenint molt d’èxit.

 

Com valoraries CREC a l’actualitat i què t’ha sorprès més respecte al moment de crear-lo?

 

El que més m’ha sorprès han estat les persones. Poc a poc, cada vegada més, han canviat el dia a dia de la feina. I jo no pensava que seria així. La gent ve totalment disposada a col·laborar, veuen que les connexions amb altres professionals són beneficioses per a tothom, i no se centren en impulsar sols el seu negoci.

 

 

“Unir Barcelona i Sabadell serà meravellós per a la nostra comunitat de professionals i enriquirà encara més les connexions entre ells”

 

El lloc triat per al tercer CREC ha estat Sabadell. Per què aquesta ciutat?

 

Ens ha agradat molt jugar amb el concepte de metròpoli. Barcelona és una gran ciutat, però la metròpoli és molt més que Barcelona. Hi ha moltíssimes interaccions que podem crear, i hi ha molta gent que pot fer coses interessants, molt noves i que potser no es volen ubicar a plena ciutat. És un repte travessar les barreres de la gran ciutat, on l’entorn és molt acotat. Volem assumir un repte molt ambiciós i ser capaços d’extendre el nostre missatge.

 

Créixer a Sabadell també ens obre una gran oportunitat. Tots els coworkers formen part de la comunitat de CREC i es poden moure lliurement per tots els espais quan vulguin i crear relacions amb tots els professionals. Per tant, estem creant un pont entre Barcelona i Sabadell que serà molt enriquidor. A més, la ubicació de l’espai, el tarannà de l’entorn… El pàlpit va ser que a Sabadell funcionarà la nostra manera d’entendre el coworking i ens ensenyarà moltes coses que avui desconeixem.

 

Què creus que pot aportar CREC Sabadell a la resta de la comunitat?

 

Penso que serà un contacte meravellós entre professionals d’una i altra ciutat. No sabem si a Sabadell vindrà un perfil d’emprenedors experimentats que surten de la oficina per a reinventar-se, o si tindrem gent que viu a Sabadell i vol treballar des de la seva ciutat, si hi haurà molta gent jove o estrangera que viu a la metròpoli… CREC té les portes obertes per a tothom. I nosaltres volem reunir a gent diversa per enriquir encara més les connexions entre tots ells.

 

Quines perspectives de futur tens sobre CREC i sobre el coworking en general?

 

Penso que els plans de futur de CREC són molt ambiciosos. Crec que hem de tenir la vista posada en canviar constantment. Tinc el pressentiment que tot això que fem, d’aquí a dos anys no s’assemblarà a l’actualitat. Hem de crear paràmetres nous, iniciatives noves… Però sempre tenint clar que nosaltres som CREC, i que la nostra essència no la podem perdre mai.

 

Respectem molt qui veu el coworking com la cessió d’un espai espectacular, molt ben dissenyat, on cadascú treballa sol en el seu projecte sense ningú que el connecti amb altres professionals. Però aquest no serà mai el nostre estil. Oferim una manera de fer CREC que implica moltes altres coses.

 

Per tant, creus que els treballadors del present i del futur trobaran en CREC el millor lloc per desenvolupar els seus projectes?

 

El futur no tinc ni idea de com serà. Diuen que es destruiran milions de tasques de feina, però se’n crearan milions de noves. No sabem com seran les relacions entre professionals. Potser ja haurem d’incorporar la relació entre androides i humans. Però es produïran les relacions personals que et comentava, n’estic convençut. Com que penso que CREC ha d’estar en constant moviment en la línia de com evoluciona la societat, tinc clar que no ens podem quedar en una manera de fer estàtic perquè ja funciona i ja va bé així. La gent canviarà, i nosaltres també canviarem amb ells.

 

“A CREC, sempre pensem en créixer. La meva idea seria trencar les fronteres de Catalunya i, fins i tot, les d’Espanya”

 

I ja que pensem en el futur… Podem anar pensant en un futur 4t CREC?

 

Per suposat. Sempre pensem en créixer. Si no tinguéssim en ment obrir més espais CREC, hauríem de plegar. Però per a fer-ho, no pensarem en quin lloc ho necessita més. Pensarem en què necessitem nosaltres i la nostra comunitat. On podem anar per a completar idees i projectes que tenim a CREC? Com ho podem fer perquè els nostres coworkers puguin entrar en contacte amb altres maneres de veure i fer les coses? I un cop detectat això, buscaríem l’espai i la seva ubicació. Penso que hauria d’estar en un lloc on el coworking no estigui desenvolupat i que ens doni oportunitat d’aprendre tots plegats. La meva idea? Que el proper CREC estigui fora de Catalunya i potser, fins i tot, fora d’Espanya.